El Jaciment del Montgròs (Sant Pere de Ribes, Garraf) : lloc de guait o santuari d'època ibèrica? / Magí Miret i Mestre
Miret i Mestre, Magí


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 24 (1999) , p. 269-290 : il., gràf. (Epoca Ibèrica) 
Notes.

Les troballes arqueològiques efectuades al cim del Montgròs, destacada elevació muntanyosa situada entre els termes de Sant Pere de Ribes i Canyelles, indiquen que va ser freqüentat al llarg de l'època ibèrica (segles IV-I aC). En el present treball es fa una valoració de les possibles interpretacions del jaciment com a lloc de guaita relacionat amb el poblat d'Olèrdola o santuari religiós on es dipositarien ofrenes destinades a alguna divinitat.

Estudi estadístic sobre les produccions amfòriques d'època ibèrica al Baix Penedès / David Asensio i Vilaró, Ramon Bruguera i Riera
Asensio i Vilaró, David


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 24 (1999) , p. 197-216 : il. , gràf. (Epoca Ibèrica) 
Bibliografia. Notes.

Aquest treball se centra en l'estudi d'un element vascular molt característic i freqüent en tots els jaciments ibèrics com són les àmfores, tant locals com d'importació. Malgrat aquesta freqüencia d'aparició, altres elements com ara la vaixella han merescut, tradicionalment, una consideració més acurada i freqüent en el marc de la investigació d'aquest segle. Amb tot, aquest panorama està canviant darrerament davant d'una evidència cada vegada més indiscutible: el fenomen comercial, tant a nivell local com a nivell mediterrani, no pot entendre's en tota la seva complexitat si no s'estudien amb detall les diferents produccions amfòriques. En aquest sentit, l'objectiu bàsic d'aquest article serà presentar els resultats més rellevants obtinguts de la quantificació i comparació estadística entre les àmfores ibèriques i les diferents produccions d'àmfores importades localitzades en diferents jaciments ibèrics del Penedès.

El Fondo del Roig (Cunit): Un nucli camperol ibèric de la Cossetània / Joan Garcia i Targa, Jordi Morer de Llorens, Antoni Rigo Jovells
Garcia i Targa, Joan Manuel


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 24 (1999) , p. 177-196 : il. (Epoca Ibèrica) 
Bibliografia. Notes.

El resultat de I'excavació i estudi del Fondo del Roig ens permet conèixer un nou assentament d'època ibèrica dels segles IV-III aC, caracteritzat per una estructura quadrangular amb un conjunt de 16 espais en el seu interior. Es tracta d'un nucli camperol que aporta noves i interessants dades sobre I'organització del territori a la Cossetània.

El Poblament ibèric al terme de Cunit / Jaume Casañas i Mestre
Casañas i Mestre, Jaume


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 24 (1999) , p. 161-176 : il. (Epoca Ibèrica) 
Referències bibliogràfiques. Notes.

El poblament ibèric al terme de Cunit ens apareix documentat en un total de cinc jaciments, ben catalogats tots ells mitjançant la ceràmica típica de l'època. Es tracta d'un poblament dispers, per altra banda nombrós, tenint en compte l'època estudiada. Manté un símil constant amb altres termes veïns de la façana marítima del Penedès on es fa palès un intens tràfic comercial amb marxants punicoebusitans. Una relació que, sens dubte, va tenir el seu propi pes en la transformació dels hàbits i dels costums d'aquests primers pobladors de la comarca.

Mobiliari metàl·lic del jaciment d'Alorda Park o de les Toixoneres (Calafell, Baix Penedès) / Maria Masoliver i Callado
Masoliver i Callado, Maria


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 24 (1999) , p. 145-160 : il. (Epoca Ibèrica) 
Referències bibliogràfiques.

Aquest treball presenta alguns dels objectes de bronze i ferro recuperats en les excavacions del poblat ibèric d'Alorda Park o les Toixoneres de Calafell. La majoria d'aquests objectes han aparegut en estrats d'enderroc i presentaven fractures d'antic, la qual cosa sembla indicar que es tractava d'útils difícils de reutilitzar. La seva classificació s'ha dividit en quatre blocs: bronzes ornamentals (agulles, penjolls, una campaneta i fíbules), ferros ornamentals (fíbules), bronzes no ornamentals (un esperó, hams de pesca, un botó, una tija, agulles i dues monedes) i ferros no ornamentals (una sabata de rella d'arada, un podall, una virolla, una agulla i una placa).

Una Mina d'aigua a l'interior de la ciutadella ibèrica d'Alorda Park (Calafell, Baix Penedès) / David Asensio i Vilaró, Ramon Bruguera i Riera, Xabier Cela i Espin, [et al.]



En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 24 (1999) , p. 107-144 : il., gràf. (Epoca Ibèrica) 

En el decurs de la campanya d'excavació de 1994 a la ciutadella ibèrica d'Alorda Park o les Toixoneres (Calafell, Baix Penedes), es va localitzar i excavar en la seva totalitat una mina d'aigua d'època ibèrica. Fruit de l'excavació d'aquesta mina d'aigua, situada a I'interior d'un recinte de la ciutadella, s'ha pogut recuperar, formant part d'un sol i homogeni farciment segellat, un interessant conjunt de materials ceramics de mitjans del segle IV a C.

Hipòtesis constructives i experimentació a la ciutadella ibèrica de Calafell / Josep Pou Vallès, Joan Sanmartí Grego, Joan Santacana Mestre
Pou Vallès, Josep


En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 24 (1999) , p. 87-106 (Epoca Ibèrica) 
Notes.

El fet d'intentar fer comprensible a tothom un jaciment arqueològic és el punt de partida del projecte de reconstrucció de la ciutadella ibèrica de Calafell. En aquest treball presentem les bases teòriques sobre les quals s'ha desenvolupat el projecte i els models que l'han inspirat. Al mateix temps, s'expliquen les actuacions arquitectòniques realitzades damunt del jaciment, és a dir, els treballs de reconstrucció que s'han dut a terme emprant tècniques d'arqueologia experimental. S'han utilitzat sempre que s'ha pogut les dades proporcionades per l'arqueologia, però en alguns casos ha estat necessari recórrer a comparacions etnogràfiques. Això ha permès alçar parets amb tapial i tovots o construir sostres amb canyes i argila barrejada amb palla de la mateixa forma que ho feien els antics habitants de la ciutadella fa més de dos mil anys.

Organització interna de la ciutadella ibèrica de Calafell en el segle III aC: Resultats de les campanyes 1991 a 1995 / Ramon Bruguera i Riera, Jordi Morer de Llorens, Josep Pou Vallès, [et al.]



En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 24 (1999) , p. 71-86 (Epoca Ibèrica) 
Notes.

La posada en marxa dun projecte de condicionament del poblat ibèric d'Alorda Park o les Toixoneres, que incloïa la reconstrucció in situ d'alguns recintes, va motivar la intervenció arqueològica en extensió de l'espai intramuralles. Les excavacions realitzades entre els anys 1991 i 1995 van posar al descobert un conjunt d'edificis de diferents mides i amb diferent nombre de recintes que s'articulaven al voltant de carrers amb una distribució més o menys ortogonal. Aquesta distribució interna del poblat en el segle III aC, poc abans del seu abandonament i destrucció, és el que, de forma preliminar, presentem en aquest treball.

El Poblament ibèric al Vendrell: estat de la qüestió / David Asensio Vilaró, Conxita Ferrer Àlvarez, Jordi Morer de Llorens, [et al.]



En: Miscel·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès, núm. 24 (1999) , p. 55-70 : il., gràf. (Epoca Ibèrica) 
Referències bibliogràfiques.

L'objectiu inicial d'aquest estudi és oferir un estat de la qüestió que ens pugui permetre establir hipòtesis de treball perquè en una propera campanya de prospeccions sistemàtiques al terme es pugui establir la distribució i cronologia exacta dels jaciments ibèrics del terme del Vendrell. El motiu de cenyirlI'estudi a un terme municipal rau bàsicament que aquest forma el coll de l'ampolla de la depressió Prelitoral. Així mateix, és el punt on més es difumina la serralada Litoral, donant pas a una àmplia plana que va des de la costa al peu de la serralada Prelitoral. Per tant, el condicionant geogràfic coincideix en aquest cas amb el límit del terme. A partir de l'estudi dels materials de jaciments ja coneguts i un cop ubicats aquests sobre un mapa topogràfic, ja disposem de les bases que han de definir els propers treballs a realitzar de forma sistemàtica.